L'home primitiu ja ballava en solitari. Desprès van sorgir les danses en col·lectiu en que es ballava per a molts esdeveniments.
Més tard es van fer danses de ritus i cerimònies religioses i era comú dansar als déus ja que era una manera d'orar-los.
A Egipte s'entenia la dansa com a entreteniment i no només com a ritus religiós. A Grècia, en canvi, es van ampliar les seves aplicacions, era una font d'entreteniment i l'utilitzaven per l'ensenyament dels soldats.
Les escoles de dansa van sorgir a partir de l'època medieval, és a dir, ja no eren danses creades al carrer, sinó en un estudi. En aquesta època trobem dos tipus de danses: l'Estampié i el Saltarello.
En època renaixentista hi trobem l'Alemanda, que provenia d'Alemanya, i el Branle, originaria de França.
A l'època barroca apareix la Chacona, dansa espanyola, i el Minuet, dansa tradicional francesa.
Passada la revolució Francesa trobem la Polonesa, originaria de Polònia.
Durant la dècada dels anys 20 a Estats Units apareix el Foxtrot, en el qual els ballarins s'inspiren en les danses primitives negres que imitaven els passos dels animals.
També en podem dir urbanes a les danses populars. Són aquelles en les que intervenen aspectes fonamentals que interssen i són realitzades per la societat.
Uns exemples son:
· El flamenco, és un ball propi del gènere artístic espanyol que prové de l’ètnia gitana.
· La sevillana, és un ball propi de la zona d’Andalusia
· El bolero, és un ball Castellà expandit per tot Espanya i per tota la costa del Carib.
· La sardana, dansa típica catalana que es balla agafats de les mans i en rotllana.
· La jota, dansa popular d’Aragó expandida en gran part del territori Espanyol.
